Tot i que les meves arrels son llunyanes i fins i tot hostils amb aquesta terra, sento la fermesa d’haver crescut aquí, d’haver forjat un esperit amb unes idees clares sobre els valors d’una cultura que respecto i em corprèn.
Aquest tarannà tan especial amb les seves virtuts i les seves bajanades (està clar) m’agrada molt, sempre i quan, sigui respectuós i afectuós amb d’altres posicions ideològiques.
He tingut la gran sort de viure entre dos corrents culturals molt fortes i nodrir-me d’ambdues.
Vaig començar aquest blog dedicant la primera entrada a una humorística visió del sexe a Catalunya, i vull seguir dedicant part dels continguts.
Us deixo un poema, d’un poeta que em fa perdre l’esma, ja fa gairebé una dècada que en Toni, un noi de Súria, m’enviava aquest poemes per mail…
UN DIA QUALSEVOL
Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m’arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l’alè
per afirmar una presència
d’estricte vegetal.
L’ossada que em sustenta
s’endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d’ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.
Miquel Martí i Pol
Eowyna
Tu eres el protagonista!